Havia contemplat el seu rostre desenes de vegades, enlluernada per la calidesa de la seva mirada, la tendresa del seu somriure i l’espontaneïtat de la seva essència. Sentia la carícia de les seves paraules i els callats silencis a altes hores de la matinada. Veia la llum de l’ànima en la flama d’una espelma encesa i sentia la puresa del seu amor en cada un dels batecs del meu cor.
Vaig tardar a entendre que ell estava en mi. Que aquell bell rostre que veia era el reflex més pur del meu ésser, era la llum de la meva ànima allò que m’enlluernava i era l’essència del meu amor allò que més apreciava. Havia contemplat el seu rostre desenes de vegades i aquella era la primera vegada que em mirava.

ESPELMA R520

ESPELMA R513

ESPELMA R510

ESPELMA R505